Marràqueix, un escenari de contes de fades amb els seus socs màgics, aromàtics tes de menta, i l’encantadora dansa del ventre, va ser el lloc perfecte per a un torneig de WABOL com cap altre! En un racó del món on les serps es passegen amb orgull a la plaça de Fnac, l’esport es va convertir en una dansa de l’amistat i la companyonia.
Equips del Marroc, França, Espanya i l’agradable sorpresa d’un equip del Sàhara, es van unir en aquest conte de fades futboler durant dos dies plens d’emoció i de rialles, els dies 21 i 22 d’octubre. Des del primer xiulet, va ser com si l’Aladino hagués fregat el llum màgic i hagués concedit un desig a tothom: el desig de viure la passió de l’esport de manera inoblidable.
Els equips van desplegar la seva màgia al camp, com si fossin genis llestos per complir tots els desitjos de l’afició. Els marroquins, amb la seva elegància i encant, va recordar al món que aquesta ciutat és l’autèntica «Perla Roja». Els francesos, amb el seu toc sofisticat, van enlluernar tothom com si fos una nit estavellada a París, els sahrauís amb la seva fina tècnica van enlluernar com la sorra daurada del desert, i els espanyols amb la seva passió i alegria, van fer que el camp de futbol fos una veritable festa.
Tot i això, la veritable joia d’aquest torneig va ser l’absència d’una classificació al final. Per què? Perquè en aquest joc, l’autèntic tresor és l’amistat, i tots van guanyar en compartir aquest bell esport.
El respecte mutu era més dolç que un got de te de menta marroquina en ple soc. La inclusió de totes les edats i habilitats era com un basar ple de tresors per descobrir. La superació personal brillava com les llums de les llanternes al desert de Sahara.
Però, el més preciós de tot, va ser el somriure a les cares dels jugadors, més brillant que les llanternes dels socs. L’alegria de compartir l’esport en una ciutat tan especial com Marràqueix va ser com un conte de les Mil i Una Nits fet realitat.
Fins al proper torneig, on continuarem buscant tresors a cada somriure i a cada toc de pilota!
Text de: Andrew Gilaberte, participant en el torneig.
Resume en vídeo:
Lluïsa Barba
